dimarts, 31 de maig de 2011

Els llibres de Lectura Fàcil



La Biblioteca disposa de diversos documents per a persones amb necessitats especials com els llibres de lectura fàcil, que es distingeixen per la signatura LF. Es tracta de llibres en català i en castellà que tenen el text adaptat perquè es comprengui millor. N’hi ha destinats als lectors adults i als infants i també són lectures adients per a persones que estan aprenent o millorant el seu coneixement d’aquestes llengües.




Per als adults hi pots trobar des de les versions adaptades d’alguns clàssics de la literatura universal com L’Odissea d’Homer, Romeo y Julieta de William Shakespeare, i L’illa del tresor de R. L. Stevenson, fins a reculls de contes i llegendes d’altres cultures (per exemple Llegendes argentines i Llegendes mexicanes) i també obres de divulgació, com una entenedora Història de… el paper.

Pel que fa als llibres infantils, hi pots trobar una versió del clàssic de Jonathan Swift, Gulliver al país de Lil·liput i diversos llibres adaptats per a infants amb necessitats educatives especials, on la lectura es recolza amb un sistema de pictogrames. D’aquests tenim, per exemple, el conte popular de La ratita presumida i alguns títols de la col·lecció Makakiños.


Fent clic als següents enllaços podràs consultar quins llibres d’aquestes característiques hi ha a la Biblioteca:





I si vols més informació sobre aquest tipus de llibres pots visitar la web de l’Associació de Lectura Fàcil i la seva pàgina a Facebook.

dissabte, 28 de maig de 2011

Un jove talent italià al club de lectura

Divendres 17 de juny a les 19.30 h
La solitud dels nombres primers de Paolo Giordano


Al proper club de lectura comentarem la primera novel·la d'aquest jove escriptor que va guanyar el 2008 el màxim reconèixement italià amb aquesta obra. Ja pots passar a recollir-la per la biblioteca, en català o en castellà. Pots llegir més recomanacions a la nostra guia de lectura.

L'AUTOR:
Paolo Giordano va néixer a Torí el 1982. Llicenciat en Física Teòrica, treballa a la Universitat. La solitud dels nombres primers és la seva primera novel·la i s'ha convertit en tot un fenomen editorial amb el reconeixement unànime per part de la crítica i els lectors. Ha estat guardonada amb el prestigiós premi Strega. Amb tan sols vint-i-nou anys, Paolo Giordano és l'autor més jove que l'ha guanyat mai.

L'OBRA:
En Mattia havia après que entre els nombres primers n'hi ha alguns que són especials. Els matemàtics els anomenen primers bessons: són parelles de nombres primers que estan de costat, més ben dit, quasi de costat, perquè entre ells sempre hi ha un nombre parell que els impedeix tocar-se realment.

En Mattia pensava que ell i l'Alice eren així, dos primers bessons, sols i perduts, propers però no pas prou per tocar-se realment. Tots dos es miren, es busquen, però sempre hi ha un nombre parell que els separa.

L'Alice té set anys i odia l'esquí, però el seu pare l'obliga a sortir un matí fred i boirós. Sola i avergonyida, acaba fora de pista, cau i es trenca una cama. Allà al fons d'un barranc roman immòbil durant hores...

En Mattia té una germana bessona. Tots dos són gairebé idèntics, però mentre la intel·ligència d'ell és superior a la mitjana, la seva germana pateix un retard mental. Per primera vegada han estat convidats a una festa. Tip de les burles dels companys, en Mattia demana a la seva germana que s'esperi en un parc. Tan bon punt acabi la festa, tornarà a buscar-la...

Aquests dos episodis marcaran de manera irreversible la infantesa, adolescència i joventut de l'Alice i en Mattia. Les seves existències tan profundament ferides, es creuaran i els dos protagonistes es trobaran estretament units alhora que inevitablement separats.Una història dura però alhora commovedora i tendra.

La crítica qualifica aquesta novel·la d'original i brillant, construïda de manera perfecte, amb gran saviesa narrativa i una fluïdesa natural de les paraules.

dimecres, 25 de maig de 2011

Visita a Mequinensa

El dia 4 de maig de 2011, el grup del taller Escriure en català, vam anar a Mequinensa per conèixer l'escenari i el món de les obres de Jesús Moncada. Clica per veure el treball que hem fet.

L'alcaldessa de Mequinensa, Magda Godia, ens rep al Museu d'Història de Mequinensa

Confluència Ebre/Segre des del Museu

Maqueta de la Mequinensa vella i nova

Visita al Museu de la Prehistòria

A punt de visitar el Museu de la Mina


La regidora de cultura, Lourdes Ibarz, regala dos llibres per a la biblioteca

El grup després de la visita a Mequinensa

dimarts, 24 de maig de 2011

Especial hora del conte

El proper dimecres 25 de maig a les 17.45 h tenim una hora del conte molt especial que de segur t'agradarà molt!

La gent gran conta contes

a càrrec del Casal de la Gent Gran

Presentació del poemari "Pa perdut"

Dimecres 25 de maig, a les 18.30 h, a la Torre del Roser presentació del llibre:

Pa Perdut de Pepa Puigdevall

-- Entrada lliure--


Clareja
Massa llum preveu el cor
i es tanca i es plega
sobre si mateix
i el destí pica els vidres
amb mil clarors de diamant
Tant sí com no
toca refer-se
parar l'orella
desfer els nusos dels dies
obscurs i deixar-los anar
com una cabellera
que rellisca per l'espatlla
i es perd en la cruïlla
de les vèrtebres
tan dolorosament fràgils.

 
L'autora:
Pepa Puigdevall va néixer a Santa Coloma de Gramanet l'any 1945. És llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, ha estat professora i actualment està jubilada. Ha publicat un llibre de poemes, Força major (1995), una novel·la, Lletres reflexes (1998), i ha elaborat fitxes didàctiques de contes infantils per a la companyia de teatre Edreams. Ha col·laborat a la revista Alella amb artícles sobre diversos temes, entre els quals destaquen els literaris, i en revistes especialitzades, com és ara Escola Catalana, amb artícles de pedagogia.

Pa perdut és un poemari especialment intens sobre el sentiment de pèrdua, sobre el qual han dit alguns crítics literaris el següent:

"El destino está lleno de celadas y zarpazos. Pepa Puigdevall no lo ignora, y contra él levanta sus versos, llenos de emotividad herida pero también de voluntad de resarcirse de las pérdidas. En cualquier caso, todo empieza por un reconocimiento de la propia fragilidad: "Em sento nua / sense cuirassa / l'ànima al vent / en aquesta dolorosa pell nova / tan indefensa" (La Vanguardia Culturas, núm. 453)

"De tant en tant, necessitem llegir poesia per obrir-nos l'esperit, i en aquest recull de poemes, la Pepa Puigdevall, en diferents apartats amb nom de diversos pans (pa blanc, pa negre, pa d'espècies), ens endinsa en un univers de poemes deliciosos. Us recomano, per començar el dia, el poema Clareja" (Literata , desembre 2010)

dissabte, 14 de maig de 2011

Noves càpsules/ tallers al Casal de Joves

Nova oferta formativa a l'aula d'informàtica del Casal de Joves a través dels tallers/càpsules formatives de San Feliu Online. A més, els estudiants podeu disposar d'un aula d'estudi i d'accès lliure a internet coincidint amb l'últim trimestre lectiu. Més informació a San Feliu Online.


Clica per veure altres sales d'estudi a la comarca del Baix Llobregat i a Barcelona.

dimarts, 10 de maig de 2011

Vam ser a la presentació de "El meu món de poesia" de Joana Raspall


El passat 8 d'abril l'editorial El Cep i la Nansa va presentar a la biblioteca el nou poemari infantil de la Joana Raspall El meu món de poesia amb l'assistència de l'autora i de l'il·lustrador, Pere Cabaret, que van signar el llibre als assistents. A continuació podeu veure algunes fotos de l'acte. Consulta els llibres de la Joana Raspall que tenim a la col·lecció local i altres llibres il·lustrats per Pere Cabaret. Et recomanem el vídeo Pere Cabaret dibuixa a Joana Raspall.

dijous, 5 de maig de 2011

El Guernica a la propera tertúlia d'art

Dimarts 10 de maig a les 19 hores
Tertúlia d’art: “El Guernica”
a la Sala d’actes de la Torre del Roser (al costat de la Biblioteca)
En la propera tertúlia d’art ens acostarem al famós quadre de Pablo Picasso “El Guernica”.
Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, 25 d’octubre de 1881 ─ Mougnis, Provença, 8 d’abril de 1973). Pintor, dibuixant, gravador, escultor i ceramista. Fill del professor de dibuix i pintor José Ruiz Blasco. Fou mal alumne en els primers estudis. Els seus primers dibuixos daten del 1891, any que la família es traslladà a la Corunya, on es produí la desclosa del seu geni. El 1895 retornà a Màlaga i, a la tardor, s'establí a Barcelona i ingressà a Llotja, on fou deixeble d'Antoni Caba. La Primera Comunió figurà a l'Exposició de Belles Arts del 1896. Compartí, amb Manuel Pallarès, el taller del carrer de la Plata, 4. Ciència i Caritat obtingué menció honorífica a l'Exposició Nacional de Madrid del 1897. La seva activitat es diversificà en acadèmies, autoretrats i composicions lliures. Passà el curs 1897-98 a Madrid. De nou a Barcelona, anà a Horta de Sant Joan (Terra Alta) amb Pallarès fins l'any següent. Tingué després, a Barcelona, tallers amb Cardona, al carrer d'Escudellers Blancs, i amb Casagemas, a la Riera de Sant Joan. Freqüentà Els Quatre Gats, on exposà el 1900, i a la tardor anà a París amb Casagemas, d'on tornà amb un contracte amb Pere Manyac. El 1901 passà uns mesos a Madrid, on promogué la revista Arte Joven. Tornà a París amb Jaume Andreu, després de passar per Barcelona, i exposà a la galeria Vollard. Conreà un fauvisme avant-la-lettre i a la tardor començà la seva època blava, que continuaria a Barcelona i a París fins a la tardor del 1904: Cortesanes al bar (1902), Desemparats, Pobres davant del mar, La Vida (1903). El 1904 tornà a París, amb Sebastià Junyer i Vidal, i visqué al Bateau-Lavoir, on conegué Fernande Olivier. Féu amistat amb Apollinaire, Max Jacob i Salmon. En 1905-06 apareix la seva època rosa: L'equilibrista de la bola, Els saltimbanquis (1905). Passà l'estiu del 1906 a Gósol (Berguedà), on desenvolupà una etapa de classicisme mediterrani: La toilette, Dos adolescents. A París, a la primavera del 1907, pintà “Les senyoretes del carrer d’Avinyó” que obre les portes del cubisme. Aquest s'inicia amb una època negroide el 1908, seguida per un cubisme geomètric el 1909, en tornar a Horta de Sant Joan (Retrat de Fernande). El 1910 pintà els retrats cubistes de Vollard, Uhde, Kahnweiler, i passà l'estiu a Cadaqués, on el cubisme arriba a l'abstracció (El guitarrista). El 1912 aparegueren els primers collages. Trencà amb Fernande i s'enllaçà amb Eva. Els estius del 1911 al 1913, els passà a Ceret (Vallespir), amb Manolo i Braque. És l'època de la mort del seu pare. La Primera Guerra Mundial el sorprengué a Avinyó, amb Braque i Derain, que foren mobilitzats. El 1915 conegué Jean Cocteau. Féu els retrats acadèmics de Vollard i de Max Jacob. Eva morí. El 1917 s'estrenà, a París, Parade, amb argument de Cocteau, música de Satie, coreografia de Massine i vestits i decoracions d'ell. Passà una llarga temporada a Barcelona, on pintà el Retrat d'Olga, la Manola puntillista i l'Arlequí, exposat a Les Arts i els Artistes el 1919 i donat a la ciutat. El 1918 es casà amb Olga Koklova. Féu les decoracions i els vestits per al Tricorni de Falla (1919). El 1920 passà per una etapa de gegantisme. L'any següent neix el seu fill Paulo i fa una estada a Fontainebleau. Pintà maternitats. Conreà un cubisme representatiu: Tres músics, arlequins (1923), grans natures mortes (1924), La dansa (1925). Arribà al paroxisme dionisíac el 1928. Un nou canvi en el seu estil, el corbisme o preponderància de la línia corba, coincidí amb l'aparició d'una nova figura femenina en la seva vida, Marie-Thérèse. Els gravats proliferaren (Les Metamorfosis, Suite Vollard). Simultanejà l'escultura figurativa (Testa de Marie-Thérèse) amb l'abstracta de ferro forjat, per a la qual sol•licità l'ensenyament de Juli González. La seva obra s'empelta amb el surrealisme. El 1935 neix la seva filla Maya. Grava Minotauromàquia, gran aiguafort de contingut simbòlic. El 1937 pintà “Guernica” per al pavelló espanyol de l'Exposició Universal de París. Tingué relacions amb Dora Maar i, a partir d'aleshores fins al final de l'ocupació alemanya de França (1944), la seva obra és envaïda per figures distortes, formant una mena d'època tenebrosa. El 1944 féu l'escultura L'home del xai. S'adherí al partit comunista francès i entrà en la seva vida Françoise Gilot. Del 1945 al 1947 es desenvolupà l'època blanca d'Antíbol (La joia de viure). El 1947 i el 1949 nasqueren Claude i Paloma, fills seus de Françoise. A partir del 1947 començà la seva gran producció de ceràmica a Vallauris. Tingué relacions amb Geneviève Laporte des del 1951. L'any següent pintà La Guerra i la Pau, síntesi de la seva doble experiència humana dels darrers anys. Creà escultures fetes amb elements de detritus: La cabra (1950) i La mona (1952). El 1954 aparegué Jacqueline, que esdevindria la seva muller el 1961. S'instal•là a La Californie (Canes) i després a Notre Dame de Vie (Mougins). Realitzà grans suites, com Ateliers (1955-56), “Las Meninas” (1957), Les déjeuneurs (1960-61), El pintor i la model (1963). S'obre el Museu Picasso de Barcelona, amb la donació Sabartés i el fons d'obres provinents del Museu d'Art Modern. El 1966 fou muntada a París una gran exposició d'homenatge amb unes mil obres. Entre el 1967 i el 1968 creà una vasta sèrie de dibuixos eròtics i satírics i la suite Crommelinck de 347 gravats. El 1969 obrí una gran exposició de Personatges truculents al Palau dels Papes d'Avinyó i l'any següent féu la gran donació a Barcelona d'obres de joventut. Entre el 1971 i el 1972 realitzà la segona suite Crommelinck de gravats, una nova sèrie de dibuixos a tot color i una nova sèrie de Personatges. Poc després de la seva mort fou inaugurada, al Palau dels Papes d'Avinyó, l'exposició de 201 pintures que ell mateix havia preparat. La seva figura sintetitza l'aventura plàstica de l'art modern: realisme, fauvisme, expressionisme, cubisme, abstracció, surrealisme, etc. Obra aparentment contradictòria, que respon a les contradiccions de l'home modern, a vegades apareix com una recopilació del passat, d'altres com una projecció cap al futur. La seva personalitat sembla formada per tres estrats principals: el substrat andalús, la formació catalana i l'expandiment parisenc. Geni innat per definició, que aflora a tretze anys, la seva aventura estètica, fins el 1907 inclòs, no pot explicar-se bé sense la influència catalana. Segurament la revolució cubista, d'arrel cézanniana, és la més important de les seves descobertes i plana, en forma més o menys velada, en les seves aventures posteriors i en una gran part de l'art modern. No sols és l'artista més divers de tota la història de l'art —una quarantena d'èpoques ben definides es poden rastrejar en la seva obra—, sinó tal volta el més prolífic. Poden comptabilitzar-se, provisionalment, unes trenta-cinc mil obres. D'aquesta vasta producció, dispersa pel món, hi ha mostres abundoses al Museu Picasso de Barcelona, al Museu Picasso d'Antíbol, al Museum of Modern Art i al Metropolitan Museum de Nova York, a la National Gallery of Art de Washington, al Museu Puškin de Moscou i al Musée Picasso de París. És un dels homes de bibliografia més extensa.

Font: Enciclopèdia Catalana (http://www.enciclopedia.cat/)

dimecres, 4 de maig de 2011

L'hora del conte

Recorda que la propera sessió de l’hora del conte és el dia 4 de maig a les 17:45 hores.

Vine a gaudir dels Contes per plorar de riure (a càrrec de Sandra Rossi).

dimarts, 3 de maig de 2011

Una veu catalana actual al Club de lectura

Divendres 27 de maig a les 19.30 h
L'alè del bufal a l'hivern de Neus Canyelles


Ens arriba al club de lectura una autora catalana molt actual que parla, a través de la vida i els personatges de les seves novel·les, sobre el procés de creació literària. Aquest llibre que et proposem pel club de lectura, publicat només en català, ja pots passar a recollir-lo per la biblioteca. Com sempre, trobaràs les nostres recomanacions a la guia de lectura. Fes-hi un cop d'ull! 


L'OBRA: 
Al final de la seva vida, l’escriptora Gwen Rees viu retirada en una illa del Mediterrani, on comença a escriure l’autobiografia d’una trajectòria vital agitada i turbulenta: nascuda a les Antilles i emigrada a Anglaterra, ha fet de corista de cabaret, ha malviscut en llocs inhòspits i ha resistit nombrosos desamors, sempre entossudida a escriure... Quan tothom la dóna per morta, Esther March, una jove escriptora obsedida per la figura de Rees, parteix al seu encontre i passa tot l’hivern amb ella.
La novel·la de Neus Canyelles dialoga entre el present i el passat, entre l’autobiografia de Gwen Rees i la narració de la jove Esther, i insisteix en les il·lusions i els desencants que la passió d’escriure comporta. Una passió que esdevé l’eix sobre el qual les dues dones construeixen una relació de fascinació i respecte. 

Inspirada en la vida de l’escriptora angloantillana Jean Rhys, l’alè del búfal a l’hivern és, sobretot, una història d’amor a la literatura.

L'AUTORA:
Neus Canyelles (Palma de Mallorca, 1966) és llicenciada en Filologia Hispànica i estudià la carrera de piano. Ha publicat els llibres Neu d’agost. Un llibre de memòries (Premi Bearn de Narrativa 1997), Els vidres nets i altres contes (2002), Cap d’Hornos, novel·la amb la qual guanyà el Premi Llorenç Villalonga Ciutat de Palma 2002, la novel·la L'alè del búfal a l'hivern (2007) que va ser Premi El lector de l'Odissea 2006 i finalista del Premi Llibreter 2007 i La novel·la de Dickens (2010) que és la seva última novel·la fins el moment.

Un dels seus relats ha estat inclòs a l'antologia Veus de la nova narrativa catalana de Lolita Bosch, llibre publicat també en castellà.  També escriu artícles i reportatges al diari Última Hora, de Palma.

Si vols pots mirar els llibres de l'autora que tenim disponibles a la biblioteca i si estan en préstec pots fer la reserva.

ETIQUETES

#latriadelabmr (3) #monllibresbmr16 (2) #‎músicsdesantfeliubmr‬ (6) #robaunpoema (2) 2015 any de les biblioteques (15) activitats (347) Agustí Vilar (3) ampliació (1) aparadors culturals (1) aprenentatge d'idiomes (10) aules d'estudi (5) autopréstec (2) autors (18) autors locals (16) BiblioCONCURS (7) bibliomania (62) biblioproposta (204) Biblioteca a l'Auditori (11) biblioteca virtual (84) bookfacefriday (17) bústia de retorn (1) campanya solidària (2) carnet (18) Centenari Roald Dahl (2) Centres d'Interès (2) cinema (44) Club d'Anime i Còmic (19) club de lectura (53) club del llibre (1) Code Club Sant Feliu (1) col·lecció local (1) còmic (27) De l'hort a la biblioteca (3) dones (1) eBiblio (2) entrevistes virtuals (18) Escriure en català (18) espai jove (33) Espai viatges (1) estadístiques (1) Et recomanem (56) exposicions (50) facebook (1) gaudilectors (1) guies de lectura (41) hora del conte (53) horari (27) II Setmana de Poesia (21) inauguració (2) infantil (242) informació local (61) instagram (26) Joana Raspall (31) joves (2) laboratoris de lectura (20) lectura (2) lectura fàcil (2) lectures en veu alta (23) llibres electrònics (2) local (6) Maite Carranza (7) mapa (1) Món Laboral (2) Montserrat Roig (10) música (32) notícies (25) nova bibliosantfeliu (8) novel·la (71) novetats (125) passatemps (10) poesia (25) Premi Martí Dot (5) Premis literaris (8) presentacions de llibres (28) prestatges virtuals (6) préstec (2) racó de pares i mares (12) recomanacions (8) recursos i coneixements (3) recursos web (5) remodelació (1) revistes (14) revistes i diaris (1) Ricard Clausells (1) salut (1) Sant Feliu (1) serveis (13) Tertúlia Martí Dot (4) tertúlies d'art (84) Trobada Poètica Martí Dot (4) Vespres de cinema (11) Vida Sana (2) visites (3) xarxes socials (28) XBM (1)

ARXIU DEL BLOG