dimarts, 12 d’abril de 2011

El Greco a la propera tertúlia d'art

Dimarts 12 d'abril a les 19 h
tertúlia d'art:
El Greco
a la sala d'actes de la Torre del Roser (al costat de la biblioteca)

En la propera tertúlia d'art parlarem sobre un dels millors pintors espanyols de tots els temps: El Greco.

El cavaller de la mà al pit


Domenikos Theotokopoulos (1541-1614), conegut com El Greco va nèixer a Càndia, actual Iráklion, capital de Creta (que en aquell moment era possessió de la Sereníssima República de Venècia), gairebé no se sap res ni dels pares ni de la seva família. Domenikos va estudiar pintura a la seva illa natal i es va convertir en pintor d'icones, però gairebé cap de les seves pintures de joventut ha sobreviscut. Estaven, probablement, pintades en l'antic estil bizantí vigent en la Creta d'aquells temps. Algunes reminiscències d'aquest estil són evidents en els seus treballs posteriors.

El Greco va demostrar ser un home culte i de gran erudició, que en la seva joventut devia haver llegit els clàssics i els contemporanis i haver estudiat l'arquitectura, l'orfebreria, l'escultura i la pintura dels grans mestres. Recentment es va identificar un dels seus treballs a l'església de Koimesis tis Theotokou, a Siros, fet que prova que ja al seu país natal era considerat un mestre.

Cap el 1566 es va traslladar a Venècia, on potser va treballar en el taller de Ticià i, sens dubte, hagué de conèixer pintors com Tintoretto, el Veronès i Bassano, igual com l'obra dels pintors manieristes del centre d'Itàlia (Domenichino, Parmigianino, etc.). El Greco fou deixeble de Ticià i Tintoretto dos dels grans mestres de l'Alt Renaixement. Després el pintor va abandonar Venècia per a encaminar-se a Roma.

El 1570 va arribar a Roma, ciutat on romandria sis anys. Allà rebria dos importants dons: la influència de l'escultura de Miquel Àngel i el seu sobrenom (Il Greco, "El Greco") pel qual passaria a la història. D'aquest període són els profunds estudis del Greco sobre l'arquitectura romana, que va utilitzar per a donar estabilitat als seus quadres inserint-hi sovint edificis i estructures del Renaixement.
Durant la seva estada a Roma, Domenikos va conèixer diversos prelats molt importants de l'Església toledana, que el van convèncer de traslladar-se a Castella.

El 1576 l'artista va abandonar, doncs, la ciutat romana i, després d'una curta estada a Malta, va arribar a Toledo la primavera de 1577. Va ser el moment de les seves obres de maduresa. Els primers encàrrecs van arribar immediatament, alhora que els colors i les relacions de les seves pintures començaven a distanciar-se de l'estil italià.

Aquest gir cap a un estil personal, diferenciat dels dels seus mestres, comença a tenyir el treball del Greco a partir d'aquí. Utilitza colors menys convencionals, agrupaments més heterodoxos de personatges i proporcions anatòmiques úniques. Encara que el Greco va tractar d'obtenir el suport del rei Felip II, les peculiaritats estilístiques del pintor no van ser del grat del monarca, que mai li va brindar el seu mecenatge.
A partir de la conclusió el 1586 d'una de les seves obres cimeres, L'enterrament del comte d'Orgaz, el Greco es va convertir en el màxim mestre de la península. Mostra ja la típica elongació longitudinal de les figures, així com el seu horror vacui ("por al buit"), característiques ambdues que es farien més i més acusades en les seves obres a mesura que el Greco envellia. Aquests trets (encara que no tan exagerats) provenien del manierisme, que va persistir en el treball del Greco encara que havia estat abandonat per la pintura internacional alguns anys abans. Els colors manieristes, molt intensos i il·luminats per llums fantasmals, són aquí constituents essencials de la peça.

La intensa i personal visió de l'artista arrelava en la seva espiritualitat altament conreada. Els seus llenços tenen una profunda atmosfera mística que els emparenta amb els escrits dels seus contemporanis santa Teresa de Jesús i sant Joan de la Creu, encara que no hi ha proves que el Greco els hagués conegut personalment.

Com a home ric que posseïa una gran casa a Toledo (havia llogat la mansió del marquès de Villena, avui Museu del Greco) i era cèlebre, Domenikos es feia amb intel·lectuals d'elit i nobles poderosos de la cort. Un contemporani el va definir com un "home d'hàbits i idees excèntrics, tremenda determinació, extraordinària reticència i extrema devoció". Per aquestes o altres característiques, va ser una veu respectada i un home celebrat.

A partir de 1590, les pintures del Greco comencen a carregar-se d'una febril intensitat. La formació humanística del Greco s'evidencia en les obres d'aquest últim període, que inclouen personatges de la mitologia grecollatina o de la Bíblia. Totes mostren la dedicació de l'artista, en els seus darrers anys, a temes repetits, i també el coneixement profund que tenia de la cultura del seu temps.

El Greco va morir el 7 d'abril de 1614 a Toledo. Moltes de les seves obres (signades sempre en grec) es conserven al Museu del Prado, tot i que també n'hi ha a Barcelona (Museu Nacional d'Art de Catalunya) i a Sitges (Museu Cau Ferrat).

Pocs anys després de la seva mort, i durant segles, el Greco va ser oblidat o almenys considerat autor de segona fila. No fou fins a final del segle XIX que alguns artistes catalans modernistes (entre els quals, en primer lloc, Santiago Rusiñol) el van redescobrir a París i en compraren alguns quadres. Poc després, segurament amb motiu del trasllat de Rusiñol a Aranjuez per motius de salut, primer la ciutat de Toledo i després tot l'Estat van també reivindicar el Greco i, amb altres elements, el convertiren en un dels referents del nacionalisme espanyol.

ETIQUETES

#latriadelabmr (3) #monllibresbmr16 (2) #‎músicsdesantfeliubmr‬ (6) #robaunpoema (2) 2015 any de les biblioteques (15) activitats (347) Agustí Vilar (3) ampliació (1) aprenentatge d'idiomes (9) aules d'estudi (4) autopréstec (2) autors (18) autors locals (16) BiblioCONCURS (7) bibliomania (61) biblioproposta (200) Biblioteca a l'Auditori (11) biblioteca virtual (81) bookfacefriday (16) bústia de retorn (1) campanya solidària (2) carnet (18) Centenari Roald Dahl (2) Centres d'Interès (2) cinema (43) Club d'Anime i Còmic (19) club de lectura (53) club del llibre (1) Code Club Sant Feliu (1) còmic (27) De l'hort a la biblioteca (2) dones (1) eBiblio (1) entrevistes virtuals (18) Escriure en català (18) espai jove (31) Espai viatges (1) estadístiques (1) Et recomanem (54) exposicions (48) facebook (1) gaudilectors (1) guies de lectura (41) hora del conte (53) horari (24) II Setmana de Poesia (21) inauguració (2) infantil (239) informació local (61) instagram (25) Joana Raspall (31) joves (2) laboratoris de lectura (20) lectura (2) lectura fàcil (2) lectures en veu alta (23) llibres electrònics (2) local (6) Maite Carranza (7) mapa (1) Món Laboral (2) Montserrat Roig (10) música (30) notícies (25) nova bibliosantfeliu (8) novel·la (67) novetats (124) passatemps (10) poesia (25) Premi Martí Dot (5) Premis literaris (8) presentacions de llibres (28) prestatges virtuals (4) préstec (1) racó de pares i mares (12) recomanacions (1) recursos i coneixements (3) recursos web (5) remodelació (1) revistes (14) revistes i diaris (1) Ricard Clausells (1) salut (1) serveis (12) Tertúlia Martí Dot (4) tertúlies d'art (84) Trobada Poètica Martí Dot (4) Vespres de cinema (11) Vida Sana (2) visites (3) xarxes socials (27)

ARXIU DEL BLOG