Elegia del Conflent
Torna l’enyorament d’aquella terra
de pomeres i prats,
oliveres als flancs de blanes comes
i d’altes claredats
en la blancor del cim. La cançó dolça
del curs lent de la Tet
i l’argentina veu de la campana
venint de Codalet...
Oh terra de Conflent, com vares prendre’m!
de pomeres i prats,
oliveres als flancs de blanes comes
i d’altes claredats
en la blancor del cim. La cançó dolça
del curs lent de la Tet
i l’argentina veu de la campana
venint de Codalet...
Oh terra de Conflent, com vares prendre’m!
Rosa Leveroni
"La distancia tenía color de escaparate
ResponEliminay de teléfono a cobro revertido..."
(Luis García Montero)