Al racó de pares i mares pots trobar la resta de guies temàtiques que hem anat fent durant aquest any.
Jean-Marie Gustave Le Clézio (Niça, França, 1940) és un dels màxims exponents de la literatura francesa contemporània i fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 2008.LA NOVEL·LA
Va néixer el 13 d'abril de 1940 a Niça. De pare britànic i mare francesa, va viure a l'Illa Maurici, on els paisatges marítims aviat van despertar la seva imaginació. Va començar a escriure ja des de ben petit, als 7 anys. De nen somiava amb ser mariner i avui dia reparteix el seu temps entre llargs viatges i l'escriptura.
Durant la seva infància també va viure a Àfrica, on el seu pare va servir com a cirurgià a les Forces Armades Britàniques. Durant la Segona Guerra Mundial el seu pare hagué de romandre a Àfrica mentre Le Clézio estudià lletres a la Universitat de Niça. Després de doctorar-se es traslladà als Estats Units d'Amèrica, on exercí de professor de literatura.
La seva obra busca retre comptes de l'aventura de l'ésser humà, a través de nombroses experiències formals. Des de El atestado (1963, Premi Renaudot), que li va concedir la fama amb només 23 anys, les seves novel·les es succeeixen regularment amb una freqüència d'una cada dos anys. Impulsats per l'obsessió per la mort, els seus personatges tenedeixen a l'autenticitat front l'alienació agressiva del món modern, un ideal que els indígenes de Mèxic porten a terme amb una manera de viure reduïda al més elemental, però en harmonia amb l'ordre de l'univers; aquest ideal queda plasmat a l'assaig El sueño mexicano (1988). Per Le Clézio, l'escriptura apaivaga, deixa lloc al silenci i permet accedir a allò més profund. Però la recerca interior passa per l'evocació de la bellesa del món, la terra, els paisatges i els ambients originals, com a Tierra amada (1967), on cada sacsejada repercuteix en tots els éssers.
D'entre tots els seus títols es poden destacar l'assaig Éxtasis material (1967), la sèrie de relats Mondo y otras historias (1978) i diverses novel·les, com Desierto (1980), El buscador de oro (1985) i Revoluciones (2003).
El 9 d'octubre de 2008 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura de 2008, sent qualificat com l'escriptor de la ruptura, de l'aventura poètica i de la sensualitat extasiada, investigador d'una humanitat fora i sota la civilització regnant.
Font: viquipèdia i el Poder de la Palabra.
L'africà, publicat l'any 2004, parla del món inmens que un nen guarda, durant anys, en la seva memòria, en el fons més íntim de sí mateix. No es tracta d'aquest tipus de llibre de "records" uniformes i complaents, de centenars d'anècdotes més o menys patètiques, més o menys falsejades per l'enyorança... No. A l'africà el que hi ha és el record sensible, delicat, quasi poètic, d'un món que, més que pel mateix Le Clézio, va deixar d'existir pel seu pare, d'un món que els hi van prendre -un món que els hi havia estat donat, després pres-, d'un món apart: Àfrica. En paraules de l'autor "no és una memòria difusa, ideal: la imatge de les altes mesetes, dels pobles, les cares dels vells, els ulls engrandits dels nens rossegats per la disenteria, el contacte amb tots aquests cossos, l'olor de la pell humana i el xiuxiueig de les plantes. Malgrat tot això, aquestes imatges són les de la felicitat, de la plenitud que em va fer néixer".I és precissament per això, que aquesta mena de memòries té aquesta qualitat natural , real, de qui sí ha viscut allò que explica, de qui manté un inherent diàleg amb el seu passat, amb la seva història, i no només amb la seva imaginació. El misteri, la bellesa d'aquesta novel·la escrita amb frases netes i denses, rau en la seva substància, en la seva capacitat de transmetre sensacions vitals que a vegades cap retrat, cap fotografia arriba a captar.
Conill amb sajolida de Joan Comasòlivas i Font 
I seguint amb l'homenatge que li hem dedicat a l'escriptora Joana Raspall durant els mesos de novembre i desembre, l'equip de la biblioteca et vol desitjar bones festes amb aquest poema.
El dramaturg Joan Cases presentarà l’acte i la poetessa Lola Casas recitarà poemes, també hi assistirà l'autora i Lourdes Borrell, regidora de cultura de l’Ajuntament.
La vocació de Sant Mateu
Caravaggio ((Milà, 29 de setembre de 1571 - Porto Ercole 18 de juliol de 1610) va ser un dels màxims exponents de la pintura barroca italiana del segle XVI. S'ha dit que va ser un revolucionari tant per la seva vida turbulenta com per la seva pintura, en la qual va plantejar una oposició conscient al Renaixement i al manierisme. Sempre va buscar, abans que res, la intensitat efectista a través de vehements contrasts de clarobscur que esculpeixen les figures i els objectes, i per mitjà d'una presència física de vigor incomparable, molt teatral. En evitar qualsevol vestigi d'idealització i fer del realisme la seva bandera, va pretendre abans que res que cap de les seves obres no deixés indiferent a l'espectador.
L'artista va restar en l'oblit gairebé absolut després de la seva mort, de la qual enguany es conmemora el 400 aniversari. Va ser al segle XX quan es va revalorar la seva obra i la transcendent importància per al decurs de l'art occidental, la fi del manierisme i l'adveniment del Barroc.
Font: viquipèdia.
Gràcies a vosaltres, va ser un plaer guiar-vos per la biblioteca i mostrar-vos tot allò que hi podeu trobar i allò s'hi pot fer. Per a més informació sobre les visites guiades a la biblioteca fes clic aquí.Hola soy un alumno de la escuela Tramuntana, la semana pasada fui con mi clase a hacer una visita programada a la biblioteca.Quería dar las gracias a la Marta por habernos explicado tan bién como funciona la bibioteca.Estuvo muy amable y simpática con todos y con todas.
Aprendimos mucho, y muchos de mis compañeros ya se han hecho el carnet de la biblioteca.
Gracias Marta!!!!
A.V.C
Hiromi Kawakami és una de les escriptores japoneses actuals més llegides, al proper club de lectura parlarem de la seva novel·la El cel és blau, la terra blanca, el seu primer llibre traduït al català (Quaderns Crema, 2009) i al castellà (Acantilado, 2009). Com cada mes, només amb un clic pots descarregar-te la guia de recomanacions literàries que et fem des del club.
L'AUTORA
Hiromi Kawakami (Tòquio, 1958) va estudiar Ciències naturals i va ser professora de Biologia fins que el 1994 aparegué la seva primera novel·la. Els seus llibres han estat guardonats amb els premis literaris més prestigiosos, que l'han convertida en una de les escriptores japoneses més llegides. Va publicar la seva primera novel·la Kamisama l'any 1994. Amb El cel és blau, la terra blanca (2001) va rebre el premi Tanizaki i fou adaptada al cinema amb gran èxit. Enguany ha aparegut a les llibreries Allò que brilla com el mar (Quaderns Crema).
Els personatges de Hiromi Kawakami tenen la soledat en comú amb els de Haruki Murakami i amb els de la pel·lícula Lost in Traslation. És una soledat urbana i gairebé acollidora, lluny de les soledats ombrívoles habituals en literatura. L'escriptora ha llegit Murakami i ha seguit les seves petjades més realistes. El resultat és aquesta deliciosa història.
La protagonista, Tsukiko, té 38 anys quan retroba un antic mestre amb qui es dedica a passejar, a menjar i a beure sake a les “izakaya”. “Teníamos un acuerdo tácito que consistía en no compartir la bebida ni la comida. Cada uno pedía lo que le apetecía. Cada uno se servía sake de su propia botella. Pagábamos por separado. Siempre lo habíamos hecho así.” Ambdós es passen el dia menjant i bevent, i ni tan sols quan van borratxos parlen dels temes, diguem-ne, principals. Vet aquí la gràcia d'aquesta novel·la d'estil impressionista: allò que no sabem, el gruix que resta amagat sota la punta de l'iceberg. La flama sota la llisor aparent del glaç. Amb tot, a mesura que avancen les pàgines i els dies, els dos protagonistes deixen entreveure records de llum grisosa: la dona que un dia va abandonar el mestre i un antic company de classe de Tsukiko.Font: L'ofici de llegir.
